*************************************
Tornen PATOT I MANDINGA
després d´unes llargues vacances,
visiteu el seu espai.

*************************************



Réplica a


Fora d´hores s´hauria de dir, segons el cas, Fora de joc, m´explico, a l´escrit RECOLLINT, sense dir noms, en els darrers paràgrafs es fa referencia clarament a la meva persona, es parla amb molta rotunditat de la persona i d´uns fets que, Rosa, no tens el mínim coneixement del que succeia portes endins parlan d´aquells temps pasats quan la publicació municipal es deia Ressó, no saps res de les “lluites” que tenia amb l´alcalde de torn per fer una edició participativa, “lluites” que varen portar-me a deixar aquella publicació sense lograr, desgraciadament, aquella participació que cercaba, tot eren pals a les rodes. No saps res de res peró fas bullir l´olla.

Parles, atorgant-me criteris únics i subjectius, caldria donar, sobre tot tú, un cop d´ull a la editorial de Olesa informació nº 0, en aquesta entre d´altres es deia (Volem fer una publicació pensada específicament per a Olesa que permeti a tota la ciutadania, sense cap exclusió, dir la seva, l´éxit d´aquesta nova edició pasa per l´implicació de tots vosaltres. Aquesta és la publicació del poble per a el poble.) aixó vol dir quelcom no? o sigui que, criteris únics, cap i menys subjectius, d´aixó poden donar fe els dos companys de redacció d´aleshores, pero la questió és continuar la ebullició de l´olla, manca total de senyoriu, clar que d´on no hi ha, no pot rajar.

Recordo que en les converses d´inici d´Olesa informació vaig propossar encartar un full on els grups polítics diguesin la seva, en to col-loquial tinc de dir que, una mica més el llavors adjunt a la regidoria de cultura s´em llença a la jugular “d´aixó res, els polítics no tenim de prendre part de cap manera en aquesta edició” mes o menys les seves paraules. Aquesta postura ja hem vist que va cambiar, és, si més no, curiós que ara tinguis por que una nova publicació ens ompli de propaganda municipal partidista, caram ! res del que no feu vosaltres esta ben fet, aixó també es una déria.

Poses en judici el meu profesionalisme, no ets ningú per parlar sobre aquest tema doncs puc allisonar-te abastament sobre publicitat i edició en tots els seus apartats, així doncs, puc presumir d´ell, no hauries de ser tan bocamoll i si aquest, el meu profesionalisme, és tant així, així perqué a estat diguem-ne que “plagiat” torna a donar un cop d´ull a la esmentada editorial del nº 0 on es feia esment als espais que formarien la revista: Opinió, escoles, entitats, esdeveniments, natura, gastronomia, salut..., ja i som en alló de que, si o fas tú, ben fet està , si no és un semi profesional qui ho fa.

El profesionalisme no se suposa, es te o no, carregar les tintes per aquí no be al cas que o esmentis, més aviat és rastrer.

Quan als cobraments per la feina feta, ja vaig aclarir-ho fa un temps, només pregunto: La teva tasca a l´escola, no entro si es semi profesional o suposadament profesional, hem sembla que no la realitzes altruistament, o sigui cobres, no?, doncs jo, per fer la meva feina també i cobrat, es clar que tot depén del teu punt de vista envers els demés.

No sé si les teves referéncies a la meva persona venen donades, en part, pel meu escrit de dies enrere “Un projecte que es dilueix” si és així tinc de dir-te que no l´has entés, o potser que no estigui ben explicat, no ho sé, tampoc em preocupa doncs és prou clar.

Sembla ser que, sempre segons el teu punt de vista, si Olesa informació es continua editan sigui feta com anys enrera, per un semi profesional a sou, fent propaganda de l´alcaldia del moment, a mida del govern de torn i no se que més. Osti tu !, aixó sí que és tenir una visió profética de futur, Nostradamus fa riure eh?, dius que pasarà tot aixó perqué posiblement no estaràs en la seva confecció, potser m´equivoqui i no sigui així, si aixó succeeix, Olesa està salvada.

Salut

Un proyecte que es dilueix

...sembla ser que la ratxa de dilucions continua, després de passar per la coalició, ara sembla ser li toca el torn a la revista municipal.

Aquesta que, encara en projecte, segons el adjunt-regidor de cultura d´aleshores (PSC) tenia d´informar-nos de tantes coses de la vida consistorial, i mai ho va fer.

Aquesta que segons el mateix adjunt-regidor era l´inici dels mitjans de comunicació que la seguirien, ràdio i tv, i mai van ser.

Aquesta borsa de treball que, segons el adjunt-regidor i posterior alcalde, es crearia per desenvolupar aquests tres mitjans de comunicació, destinada a persones del poble i mai va ser, per a persones del poble, clar.

Aixó de “no fer” és una constant dels últims temps que els darrers governs que pasen van practican i succeeix que quan “es fa” sorprenen perqué es fa i sobre tot sorprenen per la manera de fer. Olesa peró, ha disposat d´un mitjà molt vigorós per a caminar cap a la informació municipal-consistorial i mai van utilitzar la edició com un instrument amb aquesta posibilitat, el més curiós de tot aixó és que li donesin el nom de OLESA INFORMACIÓ, “chapeau”.

Des del govern i en especial des de la regidoria de cultura aquesta publicació hauria d´haber estat concebuda sense frivolitats i amb cert grau de profesionalitat, d´aixó a estat mancada i per una publicació oficial és quelcom indispensable per a projectar l´imatge que requereix una entitat de la importancia de l´ajuntament, una altra cosa son les col-laboracions de la ciutadania, aquestes son necesaries per que aquesta ciutadania vegi reflectides llurs inquietuts pero no poden sostenir en cap moment tot el pes de la edició doncs es corre el risc de confeccionar un fulletó com així a estat, i dic aixó amb tot el respecte que em mereixen totes les persones que han col-laborat i continúen fent-ho ? en la publicació. Aquesta a estat tractada des de la regidoria de cultura, com ja s´dit, amb frivolitat i manca de profesionalitat i no podem perdre de vista que ha estat finançada amb diners públics.

Esta caient un proyecte, podriem dir, de voluntat i la voluntat, com el desig, genera optimisme, o al menys quelcom que se li asembla, es va començar a caminar en direcció a uns objetius i ens estem quedant a pocs metres de l´inici. Quan les coses no es fan bé des del començament pasa el que esta succeint en la actualitat.

En els inicis tot plegat va ser un continu bla, bla, bla ; els que vam viure aquell inici o varem fer “al-lucinant pepinillos”, alló semblaba ser Hollywood; hep! m´oblidaba, i quins discursos més florits que escoltabem... molt bons eh?.

Un proyecto que se diluye

...parece ser que la racha de diluciones continua, después de pasar por la coalición, ahora parece ser que le toca el turno a la revista municipal.

Esta que, en proyecto todavía, según el adjunto-regidor de cultura de aquel entonces (PSC), tenia de informarnos de tantas cosas de la vida consistorial, y nunca lo hizo.

Esta que, como el mismo adjunto-regidor decia, era el inicio de los medios de comunicación que la seguirían, radio y tv, y nunca fueron.

Esta bolsa de trabajo que, según ese adjunto-regidor y posterior alcalde, se crearia, para el desarrollo de los tres medios de comunicación, destinada a personas del pueblo y nunca fué, para las personas del pueblo, claro.

Esto de “no hacer” es una constante que practican los gobiernos que se van sucediendo en los últimos tiempos y pasa que, cuando se hace sorprenden porque se hace y sobre todo sorprenden por la manera de hacer. Olesa a dispuesto de un medio muy vigoroso para caminar hacia la información municipal-consistorial y nunca se ha utilidado la edición como un instrumento con esta posibilidad, lo más curioso de todo es que le dieran el nombre de OLESA INFORMACIÓ, “chapeau”.

Desde el gobierno y en especial desde la regiduría de cultura esta publicación debiera de haber sido concebida sin frivolidades y con cierto grado de profesionalidad, esto le ha faltado, y ello en una publicación oficial es indispensable para proyectar la imagen que requiere una entidad de la importancia del ayuntamiento, otra cosa son las colaboraciones que ha efectuado la ciudadania, estas son necesarias para que esta ciudadania vea reflajadas sus inquietudes pero no pueden sostener en ningún momento todo el peso de la edición pues se corre el riesgo de confeccionar un folletin como así a sucedido, i digo esto con todo el respeto que merecen aquellas personas que colaboraron, y lo siguen haciendo ? en la publicación. Esta edición ha sido tratada, como digo anteriormente, con frivolidad y falta de profesionalidad y no podemos perder de vista que está financiada con dinero público.

Esta cayendo un proyecto, podriamos decir de voluntad y la voluntad, como el deseo, genera optimismo o al menos algo que se le parece, se comenzó a caminar en dirección a unos objetivos y nos estamos quedando a pocos metros del inicio. Cuando las cosas no se hacen bien desde el comienzo pasa lo que esta sucediendo en la actualidad.

En sus inicios, todo fue un bla, bla, bla continuo, no obstante aquellos que vivimos esos momentos “alucinamos pepinillos”, aquello parecia ser Hollywood; ah! se me olvidaba, y aquellos discursos tan floridos que escuchabamos... muy buenos eh?.

ESTABILITAT,
PROGRESISME... ?

Hi ha disparitat de criteris entre els polítics olesans, aixó no és nou, bona part del que ocurreix o tenim de carregar a la seva compte i a la política en general.

Hom creu que és desde la política, desde la bona política, si hi ha, com instrument per armonitzar els interesos contraposats dels ciutadans com es troban solucions, sense frivolitats i sense precipitacions, demanan comptes als dirigents que tenen de vetllar i garantir l´interés general.

La democracia funciona amb la maquinària dels partits polítics que incideixen, crec jo, excesivament en els poders i que en la majoria d´ocasions les idees i estratégies d´aquests partits tenen més pes el que decideix una minoria de persones sense tenir en compte que la societat és plural i composta de moltes i diverses minories que tenen de sentir-se més o menys cómodes amb la marxa general del nostre poble, Olesa.

No és temps de frivolitats, son moments greus en els que la població espera, jo diria més, necesita sinceritat. El sistema a fallat, s´ha de dir el que pasa i propossar opcions creïbles per a rescabalar el mal gust de boca que el tripartit olesà a deixat en la ciutadania. S´hauria de treballar, els polítics, colze amb colze. És necesari projecte i generositat.

Deixem de pensar només que en “calers” i passar-nos el temps justificant-nos.
Deixem de dir que aquest era un acord per gobernar en estabilitat i que els objectius, els propis, eren els millors.
Deixem de dir que l´acord era per crear un govern progresista i per erradicar la política de confrontament.
Deixem de llegir el que uns i altres han fet, i que com ells ningú o a fet millor.

Deixem de fer proselitisme d´una vegada i posem-nos mans a l´obra, adreçan la situació sense demanar res a cambi.

Aquests temps ja no poden ser dirigits per persones mediocres.
No s´ha governat amb estabilitat, no s´ha creat un govern progresista i molt menys s´ha erradicat la política de confrontament.
De qui és la culpa?, de tots. Bé, en aquest cas dels grups que van formar el tripartit...

ESTABILIDAD, PROGRESISMO... ?

Hay disparidad de criterios entre los políticos olesanos, esto no es nuevo, buena parte de lo que ocurre hay que cargarlo en su cuenta y a la política en general.

Uno cree que es desde la política, desde la buena política, si la hay, como instrumento para armonizar los intereses contrapuestos de los ciudadanos como se van a encontrar soluciones sin frivolidades y sin precipitaciones, pidiendo cuentas a los dirigentes que tienen que velar y garantizar el interés general.

La democracia funciona con la maquinária de los partidos políticos que inciden, creo yo, excesivamente en los poderes y en la mayoria de ocasiones las ideas y estrategias de esos partidos tienen más peso lo que decide una minoria de personas sin tener en cuenta que la sociedad es plural y compuesta de muchas y diversas minorias que tienen de sentirse más o menos cómodas con la marcha general de nuestro pueblo, Olesa.

No es tiempo de frivolidades, son momentos graves en los que la población espera sinceridad. El sistema ha fallado, hay que decir lo que pasa y proponer opciones creibles para resarcir el mal gusto de boca que ha dejado el tripartito olesano en la ciudadania. Se tendría que trabajar, los políticos, codo con codo. Hace falta proyecto y generosidad.

Dejemos de pensar sólo en “calers” y de pasar el tiempo con justificaciones.
Dejemos de decir que aquel era un acuerdo para gobernar en estabilidad y que los objetivos, los propios, eran los mejores.
Dejemos de decir que el acuerdo era para crear un gobierno progresista y para erradicar la política de confrontación.
Dejemos de leer lo que unos y otros han hecho, y que como ellos nadie lo hace mejor.

Dejemos de hacer proselitismo de una vez y pongámonos manos a la obra enderezando la situación y sin pedir nada a cambio.

Estos tiempos ya no pueden ser dirigidos por personas mediocres.
Ni se ha gobernado con estabilidad, ni se ha creado un gobierno progresista y mucho menos se ha erradicado la política de confrontación.
De quien ha sido la culpa?, de todos. Bueno, en este caso de los grupos que formaron el tripartito...

No sé si els "polítics" ...

...insistirán o no en la seva geometría variable de la Olesa plural o si reflexionaran en que alguna cosa està passan quan hi ha el pausat retrocés de governabilitat, com un avís de la historia sarcástica i la asimetría dels cicles.

L´enuig de la ciutadania davant les situacions promogudes per certs sectors polítics, que fan cua en el pesebre d´un poble políticament decrépit que ells mateixos l´han portat cap aquesta situació, és un toc de campanes.

No es la Olesa plural que s´ens digué, sinó la del sac, en la sessió plenària de 9.6.2009 em tingut una bona mostra. Podria haber estat peró no va ser alló de... quan tots governen (democràcia) ningú mana (anarquia).

És indispensable modificar l´actual estat de les coses, deixar de banda els discursos grandiloquents, més ben dit, deixar-se de discursos i posar-se mans a l´obra, no per l´afany de novetats, sino perqué aquest estat de les coses no esta bé. No podem aceptar el no donar amb la manera de que hagi un consorci de les bones voluntats, no de la bona voluntat de poder, sinó el poder de la bona voluntat i ademés tenim d´assolir que sigui benintencionada, eficient i transformadora.

El que a esdevingut a Olesa mereix un detingut anàlisi, no se sabia, malgrat s´intuia, el que podia ocórrer amb el pacte a tres bandes del qual, per cert, mai varem saber en quina direcció caminaba, cadascú gestionaba els seus interesos, propis, de partit o els dos, i així ens a anat. El que ens està pasan a Olesa és la millor demostració de com es desgoverna.

No se si los "políticos"...

...insistiran o no en su geometría variable de la Olesa plural o reflexionarán en que algo está pasando cuando hay el paulatino retroceso de gobernabilidad, como un aviso de la historia sarcástica y la asimetría de ciclos.

El hastío de la ciudadania ante esas situaciones promovidas por ciertos sectores políticos, que hacen cola en el pesebre de un pueblo políticamente decrépito que ellos mismos lo han llevado a esa situación, és un tañido de campanas.

No es la Olesa plural que se nos dijo, sinó la del saco, en la sesión plenária de 9.6.2009 hemos tenido una buena muestra. Podia haber sido pero no fué aquello de... cuando todos gobiernan (democracia) nadie manda (anarquia).

Es indispensable modificar el actual estado de las cosas, dejar a un lado los discursos grandilocuentes, mejor dicho, dejarse de discursos y ponerse manos a la obra, no por afan de novedades, sino porqué ese estado de las cosas no esta bien. No podemos aceptar el no dar con el modo de que haya un consorcio de las buenas voluntades, no de la buena voluntad de poder, sino el poder de la buena voluntad y además hemos de lograr que sea bienintencionada, eficiente y transformadora.

Lo que ha ocurrido en Olesa merece un detenido análisis, no se sabia, aunque se intuia, que podia ocurrir con ese pacto a tres bandas del que, por cierto, nunca supimos en que dirección caminaba, cada cual gestionaba sus intereses, propios, de partido o los dos, y así nos ha ido. Lo que nos está pasando en Olesa es la mejor demostración de cómo se desgobierna.

AMB UNA MICA D´IRONIA

I que bé que veiem Olesa, deu de ser des de la lluna no ens enganyem, pitjor no podem estar, darrerament tots els anys diem el mateix, pitjor no es pot estar, pitjor no es pot estar. Estic desorientat i ho estic amb culpa, sabeu amb quí?, amb els joves, no se com explicar-los la situació política, hom que a viscut la dictadura sap que la democracia amb tots els seus defectes pot ser lo millor pero com li explicas a un jove de 16, 18 o 20 anys que va neixer en democracia, que la gent diu, voto i voto a l´Antoñito i... perqué voto i es fa tot al revés?. No és que m´enganyin, que aixó és lo normal, que un vota i el polític fa una altre cosa fan exactament el contrari, llavors... s´ha de seguir votan? SÍ pero en blanc o pel partit de la tia Mari o per lo que volgueu; es llençar el vot? NO, no és llençar el vot és donar un senyal, el dia que el porcentatge de vots sigui majoritàriament en blanc o que aquest porcentatge el tinguin cinc partits que no els conegui ningú el personal dels partits grans s´adonarà que s´els acaba el negoci, no s´ha de votar a gent que es riu del teu vot, peró avui dia no saps qui pot ser perqué la gent és tota al revés.

El jove no creu en la democracia i hom trata d´explicar-li, la dictadura és igual, t´empenyen, s´apropien dels teus diners (o sigui, et roban) ademés no t´assabentes de la meitat de les coses perqué la dictadura es cuida de dir-ho en clau molt política i clar, no t´assabentes de res i del poc que pots enterarte no o dius per por a represàlies que segur que i son, llavors com faig per a que un jove cregui en la democracia!!. Mireu que va passar ja fa un temps; qui va votar els independents? els va votar la gent que desitjava bàsicament un canvi, aixó es deia, qui va guanyar les eleccions? els independents , i qui governa? la coalició o tripartit, com volgueu; llavors que és el que passa.

El tripartit digué que cambiaria la manera de fer política, que si els comptes municipals, que si la justicia social, que si aixó, que si alló i tot aixó ficant en la mateixa coctelera la dreta i l´esquerra, hom ja veia que aquesta barreja podria ser explosiva i va “petar” el tripartit s´ha convertit en bipartit, poc després en unipartit ara només tenim que esperar que l´unipartit també dimiteixi y que ens governin els que , al cap i a la fí, van ser els guanyadors de les eleccions, pot ser que aixó sería el més sensat, o el més ètic, o el més correcte, o el més.... i jo qué sé!!, i ens vam cansar d´escoltar que aquesta aliança, el trepa.... ep no, el tripartit seria quelcom important per Olesa, per a Olesa??, osti tú, quina visió.

Costa entendre tot aixó, es vota als independents, que surten guanyadors, i ens governa l´esquerra i la dreta, per a les próximes eleccions si voleu que governin uns voteu als altres o als d´enllà i viceverça, tot està potes a munt.

Quin fracàs polític més rotund el d´aquest tripartit, és clar que les renuncies d´un i altres poden ser per desprestigiar al tercer,o al revés, sigui com sigui el més fotut de tot aixó és que Olesa, una vegada més, a estat la perdedora i com de costum ningú carregarà amb les culpes, si i son, i aquestes rebotaràn d´uns a altres perqué així la ciutadania o tingui ben clar. Aixó d´aquestes coalicions es tornarà a repetir, no tingueu cap dubte, i si servisin per a governar doncs, potser que ja estaria bé pero no és així, aquí el que interesa és el diner fácil, cobrar per res pero omplint-se la boca de que Olesa es mereix aixó i es mereix alló i el de més enllà, i que és el que Olesa no mereix?, crec que tots o tenim al cap, als próxims comicis cal tenir memoria peró.

Es digué que Olesa es transformaria, doncs és veritat, Olesa s´està transformant, en que no o sabem pero s´està transformant.

De sempre i sentit dir que cadascú té el que és mereix i em pregunto, és aquesta la situació que Olesa mereix??. Estic apenat.




CON UN POCO DE IRONIA

Y que bien te vemos Olesa, debe ser desde la luna no nos engañemos, peor no podemos estar, últimamente todos los años decimos lo mismo, peor no se puede estar, peor no se puede estar. Estoy desorientado y lo estoy con culpa, sabeis con quien?, con los jóvenes, no se como explicarles la situación política, uno que ha vivido en dictadura sabe que la democracia con todos sus defectos puede ser lo mejor pero como le explicas a un joven de 16, 18 o 20 años que nació en democracia, que la gente dice, voto y voto al Antoñito y... porqué voto y se hace todo al revés?. No es que me engañen, que esto ya es lo normal, que uno vota y el político hace otra cosa hacen exactamente lo contrario, entonces... hay que seguir votando? SÍ pero en blanco o por el partido de la tia Mari o por lo que querais; es tirar el voto? NO, no es tirar el voto es dar una señal, el dia que el porcentaje de votos sea en su mayoria en blanco o que ese porcentaje lo tengan cinco partidos que no los conozca nadie el personal de los partidos grandes se dará cuenta que se les acabó el negocio, no hay que votar a gente que se rie de tu voto, pero hoy dia no sabes quien puede ser porque la gente es toda al revés .

El joven no cree en la democracia y uno trata de explicarle, la dictadura es igual, te empujan, se apropian de tu dinero (o sea te roban) además no te enteras de la mitad de las cosas porque la dictadura se cuida de decirlo en clave muy política y claro, no te enteras de nada y de lo poco que puedes enterarte no lo dices por miedo a represalias que seguro las hay, entonces como hago para que un joven crea en la democracia!. Mirar que pasó hace algún tiempo; quien votó a los independientes? los votó la gente que deseaba básicamente un cambio, eso se decia, quien ganó las elecciones? los independientes, y quien gobierna? la coalición o tripartito, como querais; entonces que es lo que pasa. El tripartito dijo que cambiaria la manera de hacer política, que si las cuentas municipales, que si la justicia social, que si esto, que si aquello y todo eso metiendo en la misma coctelera la derecha y la izquierda, uno veia que esa mezcla podia ser explosiva y explotó, vaya que si reventó, el tripartito se convirtió en bipartito poco después en unipartito ahora sólo tenemos que esperar que el unipartito también dimita y que nos gobiernen los que, al fin y al cabo, resultaron ganadores de las elecciones, puede que esto fuera lo más sensato, o lo más ético, o lo más correcto, o lo más.... y yo qué sé!!, nos cansamos de oir que esa alianza, el trepar.... hay no, el tripartito, seria algo importante para Olesa, para Olesa??, osti tú, que visión.

Cuesta entender todo esto, se vota a unos, que salen ganadores, y nos gobiernan los otros, para las próximas elecciones si quereis que gobiernen unos votad a los otros o a los de más allá y viceversa, todo está patas arriba.

Que fracaso político más rotundo el de este tripartito, claro que las renuncias de uno y otros pueden ser para desprestigiar al tercero,o al revés sea como sea lo peor de todo esto es que Olesa, una vez más, a sido la perdedora y como de costumbre se hace nadie cargará con las culpas, si las hay, y éstas iran rebotando de unos a otros para que así la ciudadania lo tengamos bien claro. Esto de las coaliciones se volverá a repetir, no tengamos ninguna duda, y si sirvieran para gobernar pues, puede que ya estaría bien pero no es así, aquí lo que interesa es el dinero fácil, cobrar por nada pero llenándose la boca de que si Olesa se merece esto, se merece aquello o lo de más allá, y que es lo que Olesa no merece?, creo que todos lo tenemos en mente, no obstante en los próximos comicios es necesario tener memoria.

Se dijo que Olesa se transformaria, pués es verdad, Olesa se está transformando, en que no se sabe pero se está transformando.
Siempre he oido decir que cada cual tiene lo que se merece y me pregunto, es ésta la situación que Olesa merece??. Estoy apenado.

ESTAREM SOMIANT??

Article aparegut en " La Voz de Galicia"

Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo. Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265 (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.

Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades. Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.

Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey. Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos. Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza. Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven el surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora». La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo». Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso Caballero muriera loco. Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.

Firmado: Ramón Chao, músico, escritor y periodista, Caballero de las Artes y las letras por el Gobierno Francés. Y padre del cantante Manu Chao

A GUISA DE REPLICA

Crec que tot aquell que desenvolupa un càrrec públic de certa relevància està exposat a la crítica, sobre tot si aquest càrrec té relació política, en els mitjans de comunicació tenim l´exemple, pero sempre pot succeir que hagin persones que no sapiguen encaixarla, com així sembla ser, el més curiós és que aquestes vulguin demostrar fins la sacietat ser els banderers i els acèrrims defensors de la llibertat d´expressió, quelcom els està fallan. De manera obsoleta o no, amb inòpies o no i jugan més que ningú net i transparent, de aixó no hi ha el menor dupte, la crítica pot ser més o menys mordaç pero sempre realitzada amb respecte, així a estat per part de qui suscriu, no puc dir el mateix de les rebudes, gràcies a aixó peró, a les maneres de ser de fer i de dir d´aquestes persones, ens engrandeixen dia a dia.

Hi ha una gran incapacitat d´anàlisi de la inòpia a la que es fa referencia i del servei que poden fer aquestes vinyetes de les que precisament es diu, no serveixen per a res, encara que només esbossin el somrís d´una persona ja tenen la seva utilitat malgrat ser tan obsoletes com es diu, està clar que la seva utilitat no s´enten i menys interesa i no deixa de tenir la seva gràcia que s´enfatitzi sobre el joc net i la transparència, termes que s´atribueixen com mèrit propi, i que se li digui precisament a aquell que ha patit més la bruticia i l´opacitat d´aquesta persona, podriem parlar tant del tema!.

I quedo molt sorprés al veure l´espai atorgat a la meva persona al blog del PSC olesà, creia que aquest estaba dedicat a asumptes realment importants, veient darrerament el seu funcionament de posar i treure ens adonem de la manca de serietat de qui l´administra, aquell espai s´encapçala amb les sigles d´un col-lectiu que amb aquestes accions el desmereixen totalment.

Per enésima vegada es fa referencia a idees, a projectes, a sumar... bó seria que comencesin a explicar-nos aquestes idees; projectes, també podrien començar a desenvolupar-los, encara que veient el resultat del mitjans de comunicació municipals, millor total immobilitat. Es fa aquest discurs perqué és el que queda bé i a força de repetir-ho, acabaran creient-ho.
Com de costum , per part de l´individu, tot plegat pura retórica i tindria de ser més conscient però, de que no tothom podem gaudir de estar tan propers a Deu, per aixó hauria de saber perdonar tots els nostres pecats i ser més condescendent amb ells.

Per acabar dir que hom té la sensació que des d´el PSC d´Olesa les preocupacions políticas del moment, quina manera més inútil de perdre el temps, son la meva persona i les vinyetes que edito al meu blog; referent a mi, gràcies pero no crec mereixer la atenció de persones tan qualificades, tampoc o desitjo, i per les vinyetes penso que si aquestas son la preocupació no anem massa bé i que no hi ha capacitat per afrontar i treballar pels temes realment importants que afecten a Olesa. Una altra cosa que pot succeir sigui que darrerament i per raons ignorades s´hagi produit un “creuament de cables” d´aquí les renuncies, d´aquí les vinyetes que no serveixen per a res...

I ja que parlem de vinyetes, aniré preparant la próxima per penjarla al blog, podriem dir que aixó també és sumar?.



A MODO DE REPLICLA

Creo que todo aquel que desempeña un cargo público de cierta relevancia está expuesto a la crítica, sobre todo si ese cargo tiene relación política, en los medios de comunicación tenemos el ejemplo, no obstante siempre puede suceder que hayan personas que no sepan encajarla, como así parece ser, lo curioso del caso es que éstas quieran demostrar hasta la saciedad ser las abanderadas y acérrimas defensoras de la libertat de expresión, algo les está fallando. De manera obsoleta o no, con inópias o no, y jugando más que nadie limpio y transparente, de ello no hay la menor duda, la crítica puede ser más o menos mordaz pero siempre realizada con respeto, así ha sido por parte de quien suscribe y quien no puede decir lo mismo de las recibidas, no obstante y gracias a ello, a las maneras de ser de hacer y de decir de esas personas, nos engrandecen cada dia más.

Hay una gran incapacidad de análisis de la inópia a la que se hace referencia y del servicio que puedan prestar esas viñetas que precisamente se dice no sirven para nada, aunque sólo esbocen la sonrisa de una persona ya tienen su utilidad a pesar de ser todo lo obsoletas que se pretenda, está claro que su utilidad no se entiende y menos interesan y no deja de tener gracia el enfatizar sobre el juego limpio y la transparéncia, términos que se atribuyen como mérito propio, y que se le diga precisamente a aquel que más ha sufrido la suciedad y la opacidad de esa persona, podriamos hablar tanto del tema!.

Y quedo muy sorprendido al ver el espacio otorgado a mi persona en el blog del PSC olesano creia que este estaba dedicado a asuntos realmente importantes, viendo últimamente su funcionamiento de pongo y quito, uno se da cuenta de la falta de seriedad de quien lo administra, ese espacio se encabeza con las siglas de un colectivo que con acciones como estas se desmerece totalmente. Como de costumbre por parte del individuo todo pura retórica, y tambien tendría de ser más consciente de que no todos podemos disfrutar de estar tan cercanos a Dios, por ello debiera de saber perdonar todos nuestros pecados o ser más condescendiente con ellos.

Por enésima vez se hace referencia a ideas a proyectos a sumar... estaria bien se nos empezara a explicar esas ideas; proyectos, también se podría comenzar a desarrollarlos, no obstante viendo el resultado de los medios de comunicación municipales, mejor inmovilidad total. Se hace ese discurso porque es el que queda bien y además a fuerza de repetirlo se supone que acabaran creyéndoselo. Y ya para acabar decir que uno tiene la sensación que desde el PSC de Olesa las preocupaciones políticas del momento son, que manera más inútil de perder el tiempo, mi persona y las viñetas que se editan en mi blog; referente a mí, gracias pero no creo merecer la atención de personas tan qualificadas, tampoco lo deseo; y por las viñetas pienso que si estas son la preocupación no vamos demasiado bien y que no hay capacidad para afrontar y trabajar por los temas realmente importantes que afectan a Olesa. Otra cosa que puede suceder sea que últimamente y por razones ignoradas haya habido un “cruce de cables”, de aquí las renuncias, de aquí esas viñetas que no sirven para nada...

Y ya que hablamos de viñetas, iré preparando la próxima para colgarla en el blog, podriamos decir que esto tambien es sumar?.


n

ASTRES I... POLÍTICS?

Els astres, en el seu moviment, responen sense saber-ho a una normativa gravitatoria que regula els seus itineraris, es va completar aquest descubriment amb la explicació del factor temps, l´espai corb i la velocitat relativa.

Hauriem d´aprendre a observar els astres, no per ells mateixos, sinó en relació amb els que es troven al seu voltan, forman part d´un sistema, com els polítics.

Igual que els astres son capaços de desplaçarse segons la seva autonomía, encara que a diferencia d´ells, sempre inmutables i indiferents a l´observador, hi ha polítics que volen disimular la seva interdependéncia sistémica amb mil carantoines dirigides a convencer al personal de la seva original, exclusiva, inigualable i mai influenciada ni desviada trayectoria i fent els imposibles perqué el memorial de greuges que s´allarga dia a dia, s´aturi.

El got es va omplint peró a mesura que s´omple s´allunya aquella metáfora de la gota que el fa vessar, convindria cambiarla per la del pou sense fons esperant que, allà baix, s´acumuli tot el pos i no surin mai més tots els despropósits viscuts.

La imatge d´Olesa que com a col-lectiu, “a cada bugada perd un llençol” només és certa si afexim que Olesa continua sent una fàbrica de llençols.


ASTROS Y... POLÍTICOS?
Los astros, en su movimiento, responden sin saberlo a una normativa gravitatória que regula sus itinerarios, este descubrimiento se completó con la explicación del factor tiempo, el espacio curvo y la velocidad relativa.

Tendríamos que aprender a observar los astros, no por ellos mismos, sinó en relación a los que se encuentran a su alrededor, formando parte de un sistema, como los políticos.

Igual que los astros son capaces de desplazarse según su autonomía, aunque a diferencia de ellos, siempre inmutables y indiferentes al observador, quienes se dedican a hacer política quieren disimular su interdependencia sistémica con mil carantoñas dirigidas a convencer al personal de su original, exclusiva, inigualable y jamás influenciada ni desviada trayectoria y haciendo los imposibles para que el memorial de agravios que se alarga dia a dia se detenga.

El vaso se va llenando pero a medida que se llena se aleja aquella metáfora de la gota que lo hace rebosar, convendría cambiarla por la del pozo sin fondo esperando que, allá abajo, se acumule todo el poso de los despropósitos vividos.

La imagen de Olesa que como colectivo “en cada lavado pierde una sábana” sólo es cierta si añadimos que Olesa continua siendo una fábrica de sábanas.

REFLEXIONS

Amb una nota penjada al blog, un comunicant deia que anés a l´últim ple d´ajuntament doncs es faria la pregunta del “milió”, un altre digué que anés per així veure les posicions dels regidors, podria dir que aixó o tinc molt viscut pero honorant aquestes invitacions al proper ple faré els imposibles per assistir-hi, si s´hem comunica amb suficient antelacio, és clar.

Ha estat lamentable que al llarg de la “historia” política del poble encara no s´hagi produit una entesa per a realment fer tot alló que en campanya tothom s´omple la boca, treball per Olesa. És clar que tots poden dir que ja ho fan, ? pot passar que no tothom o entén de la mateixa manera, no ho sé.

Només tenim d´escoltar als dirigents locals per a donar-nos conte que la improvisació i la paràlisi continua a l´ordre del dia, la política no és resignarse a lo inevitable sinó a la voluntat de cambiar les coses amb entusiasme.
I la oposició unes vegades més encertada que altres, magnificant fins l´extrem els fracasos del govern, potser és la seva feina, tampoc ho sé.
Generalitzant, alguns “polítics” del Consistori ho fan amb paraules vulgars i amb discursos mediocres, al cap i a la fí, a una part significativa (permeteu-me el símil taurí) els agraden els “toros” a les cinc de la tarda, amb abundant sang i “trompeteo” festiu, tallar orelles i sortir a “hombros”.

I em pregunto com recuperem la confiança en la política i per sobre de tot dels que fan ús d´ella, si son precisament aquests els que han permés que no es limitesin els excesos que habien d´haber tallat a temps.

Una de les noticies polítiques dels últims temps a estat la dimissió del regidor socialista. No és necesari comentar les causes que, segons aquest regidor, va fer publiques, resulta imperdonable peró que el poble horas d´ara no sabem el que diu la part a qui s´atribueixen les causes ni l´acceptació o no de la dimissió del regidor.
Des d´aquestes línies rebutjo qui anteposa els seus interesos als drets i la dignitat del poble i també als que cerquen espai polític a cops de colçe i argumentacions maquiavéliques.
Tot aixó és un bon pretexte per a reflexionar sobre el estat polític d´aquest tripartit de pa sucat amb oli que patim a Olesa.

No crec que el tripartit, el nostre tripartit olesà estigui forjant una manera de fer democracia agregativa inteligent i desitjo que en el futur siguem capaços de sopesar el que ens interesa. Estem més a prop dels que sàpiguen manipular-nos que dels del servei a la societat.
La renovació continuada del poble passa, a judici meu, en formar majoria cultivant poble i no massa.

REFLEXIONES

En una nota colgada en el blog, un comunicante decia que fuera al último pleno de ayuntamiento pues en éste se haria la pregunta del “millón”; otro dijo que fuera para así ver las posiciones de los regidores, podria decir que esto ya lo tengo muy vivido pero honrando estas invitaciones para el próximo pleno haré los imposibles por asistir, si se me comunica con suficiente antelación, claro.

Es lamentable que a lo largo de la “historia” política del pueblo aun no se haya producido un acuerdo para hacer todo aquello que en campaña todos se llenan la boca, trabajar por Olesa. Claro que todos pueden decir que ya lo hacen, ? puede suceder que no todos lo entiendamos del mismo modo, no lo se.

Sólo tenemos que escuchar a los dirigentes locales para darnos cuenta que la improvisación y la parálisis continuan a la orden del dia, política no es resignarse a lo inevitable sino a la voluntad de cambiar las cosas con entusiasmo.
Y la oposición, unas veces más acertada que otras, magnificando hasta el extremo los fracasos del gobierno, será su trabajo?, tampoco lo se.
Generalizando, algunos “políticos” del Consistorio lo hacen con palabras vulgares y con discursos mediocres, al fin y al cabo, a una parte significativa (permitidme el símil taurino) les gustan los toros a las cinco de la tarde, con abundante sangre y trompeteo festivo, cortar orejas y salir a hombros.

Y me pregunto como recuperar la confianza en la política y sobre todo de los que hacen uso de ella, si son precisamente éstos los que han permitido que no se limitasen los excesos que tenian de haber cortado a tiempo.

Una de las noticias políticas de los últimos tiempos a sido la dimisión del regidor socialista. No es necesario comentar las causas que, según este regidor, hizo públicas, no obstante resulta imperdonable que el pueblo, hoy por hoy, no sepamos que dice la parte a quien se atribuyen las causas ni la aceptación o no de la dimisión del regidor.
Desde estas líneas rechazo a quien antepone sus intereses a los derechos i la dignidad del pueblo y tambien a los que se abren espacio político a golpes de codo i argumentaciones maquiavélicas.
Todo esto es un buen pretexto para reflexionar sobre el estado político de este tripartito de “más pan que queso” que sufrimos a Olesa.

No creo que el tripartito, nuestro tripartito olesano esté forjando una manero de hacer democracia agregativa inteligente y deseo que en el futuro seamos capaces de sopesar lo que nos interesa. Estamos más cerca de los que sepan manipularnos que de los del servicio a la sociedad.
La renovación continuada del pueblo pasa, a mi juicio, en formar mayoria cultivando pueblo y no masa.

Fa uns dies regirant uns papers vaig trobar aquest escrit que, com instancia mai va passar pel registre de l´ajuntament i esposaba algunes de les meves preferéncies en aquell moment en contraposició, algunes d´elles, a les, diguem, maneres de la casa gran, el 3 de vuit, ja fa uns anys, m´ho va publicar i avui rellegint-ho em sembla encara vigent.


A QUI CORRESPONGUI

Servidor en Francesc Montorio
Casat, major d´edat, veï d´Olesa de Bonesvalls i natural de Barcelona segons obra al registre civil, amb tota la força de que disposa

EXPOSA:

Que prefereixo,
-la rao a la força
-el poble a la ciutat
-els camins a les fronteres
-el guaita al vigía
-les finestres a les finestretes
-un sabi per coneixer
que als boixos coneguts
-el gos al collar
-una breva a la “verborrea”
-un bon “quiqui” a tanta despesa en focs d´artifici
-l´entesa a l´encesa
-les pedres al ciment
-la realitat a la promesa electoral
-al Séneca amb sabiesa que al Sófocles amb miopia
-una xerrada al “mutis i a la gàbia”
-treballar que apuntar-me el “tanto”
-el vi de misa a la injusticia
-les puntes al coixí a uns gegants adormits
-la paraula mesurada als cops per sota de la taula
-un Ressó que no es faci ressó només
d´alló que al Ressó l´interesa
-la humilitat a la prepotencia
-la informació al proselitisme....

Per aixó i més, sense crear precedent
respectuosament

SUPLICA:

Prenguin mesures i cridar al ordre als graponers que ho deixen tot perdut en nom del personal.
Pero ho tenen de fer amb urgencia per a que no siguin necesaris més herois per agençar el local.

I si no estés a la mà de qui correspongui posar vedat a tantes malifetes, els ha de trametre copiar mil vegades
“AIXÓ NO ES FA”

Gràcia que espera mereixer del seu recte capteniment
i a qui Deu guardi molts anys.

Com bon olesà que puntualment compleix amb les seves obligacions ciutadanes, també m´agradaria que des de la casa gran en mantinguesin informat, complint així una part de les seves obligacions, que també tenen i d´aixó s´obliden, els vehícles per adreçar aquesta informació crec que hi son, ban, web, revista. Aquests últims peró, pregunto si serveixen per alguna cosa, m´explico.

Hom pot donar la impressió d´inconformista, pot ser que ho sigui, no ho sé, el cas és que quan les coses es fan malament...; recordant tota la parafernalia dialéctica que en época electoral uns i altres i els de més enllà feian gala, sempre hi habia aquella paraula que era com la cirereta del pastís, TRANSPARENCIA, per a molts, tan mancada en la época “marianista” doncs resulta que avui s´utulitza menys que mai.

El panorama polític ha crescut i quan hom pensaba que tot aniria molt més “rodat”, sorpresa, sorpresa, coalicions per agafar el tros del..., la alcaldía, i clar, l´un per l´altre... Tota aquesta parrafada desemboca en un fet ocorregut ja fa uns mesos, hem refereixo a la dimissió del regidor de cultura, medi ambient i esport i joventut (massa feina) que en escrit al web d´en Virgili i al blog del PSC olesà es va fer públic.

Després d´aixó i ara per ara ningú més a dit ni ase ni béstia i crec que tenim el dret a saber quelcom. L´informatiu municipal fins a les hores no a informat, tot i que es va crear per aixó, d´acord que les colaboracions de la ciutadania ja ho fan en temes puntuals i amb to casolà, molt bé, més interesant peró, seria que les pàgines encartades donesin informació genérica dels esdeveiments de la casa del poble i especialment la que reclamo en comtes de fer publicitat partidista amb els seus escrits. Al web de l´ajuntament res de res, i fa gracia, per no dir tristor que en aquest web la única edició de l´informatiu sigui de l´any 2005 i amb aquesta rapidesa informativa que els caracteritza han quedat ben retratats els alcaldes que han passat des de la creació del web, aquests peró, si que s´han afanyat per cambiar la foto a la benvinguda del web, la resta és secundari. En l´apartat dels plens municipals també res de res. Tot un bon exercici de transparéncia informativa.

Des d´aquestes línies reclamo informació d´aquest afer, des de l´ajuntament hi ha la obligació d´informar, d´aixó es diu transparéncia informativa.

Malgrat tinc els meus duptes de que ens expliquin quelcom, no perdo l´esperança, digueu-me innocent.

ZAPARAJ
I LES ELECCIONS BASQUES

VOLIA FER-HO PÚBLIC
Hom sempre ha mantingut que els pactes entre formacions polítiques per assolir les majories, tot i la seva legalitat, particularment hem semblen una “ilegalitat” vers el guanyador d´unes eleccions, si més no, un menysteniment per un sector dels votants que, majoritariament han fet guanyador a un grup polític, darrerament aquesta situació la viuen els bascos.

Poden sorgir veus que diguin, aixó és sumar, sí 1+1 sempre son 2, pero resulta que aquests 2 son els grups més antagonistes que avui trovem dins del marc polític espanyol, en que estaràn d´acord? potser en que son els més nacionalistes... espanyols clar; espanyolisme que pot generar un gran malestar a aquesta autonomía, no oblidem l´arrelat sentiment patriótic d´aquest país.

1+1 continuen sent 2, dos que s´enfoten del personal i com de costum fan política mirant-se el melic, defensan, per davant de tot i per aquest ordre, els interesos propis i els del partit, no els de la ciutadania, i potser que fins i tot creguin ser grans estadistes, llàstima perqué sense adonarse van crean escola; ho hem vist tantes vegades i arreu, a Olesa molt d´aprop.

I com no hi ha dos sense tres, fem la última suma, 1+1 son 2, dos els que diuen que el País Basc té la necesitat d´un canvi polític. Els bascos a les urnes han manifestat majoritariament tot el contrari.

Amb gran desencís per aquesta manera de fer política legal, faig meves aquelles paraules, (amb la llicéncia de cambiar España,és el que es va dir, per Política) que a pregunta del periodista, Rubianes respongué:
“...Que se metan la política por el culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgados del campanario” o la coneguda d´en Labordeta "a la mierda". Perdoneu

DESXIFREU AQUEST JEROGLÍFIC



...encara no, us dono una pista.
Podriam dir que és la música d´una "saeta".

Sí home sí, entoneu el nom dels dibuixos amb la tonada "saetera", així:

Piiiiipa, piiiiipa parapiiiiipa, pan, pan, pan parapan, porrrón, pan, porrrón, pan...

OK?

Un amic meu té un amic que li ha comentat al meu amic el que el meu amic me digué a mi i jo us explico a vosaltres, val?.

Doncs resulta que aquest amic del meu amic es trovaba al llit amb la seva muller als voltans de mitja nit, ella, fullejant una revista del cor i ell mig endormiscat, de sobte sona el telèfon de sobre la tauleta de nit i ella l´agafa; digui?... no, no, no. S´ha confós..., no, per aixó te de trucar a la comandància de marina..., aixó, a la comandància de marina..., no el nº no li puc dir, no el sé, peró a la guía vindrà..., res home, res, que no és molestia... adeu, adeu, bona nit. Penja i ell li pregunta: Qui era?. Res, un que preguntaba que si habien “moros” a la costa.


No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progresos.

La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche. Es en la crisis donde nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar “superado”. Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.

La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafios, sin desafios la vida es una rutina, una lenta agonia. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora: la tragedia de no querer luchar por superarla.

Albert Einstein

n

El pla de rescat als bancs amb diners dels contribuents que es discuteix al Congrés dels EE.UU. costarà la xifra de 700.000 milions de dòlars, més els 500.00 milions que ja ha rebut la banca, més els milers de milions que els governs d´Europa entregaràn als bancs en crisi d´aquest continent. Per a tractar de dimensionar aquestes xifres fem el següent càlcul: Som 6.700 milions d´habitants al planeta, si dividim “només” els 700.000 milions de dòlars entre 6.700 milions d´habitants equival a 104 milions de dolars per cap.

Amb aixó, no només erradiquem la pobresa al mon, sinó que automàticament convertim en milionaris a tots els habitants de la terra.
SEMBLA SER QUE HI HA UN PETIT PROBLEMA EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA

Fem-ho més proper a nosaltres

L´Estat espanyol “unta” als bancs amb 30.000 milions d´euros que surten de les butxaques dels espanyols.
L´Estat comprarà 30.000 milions de deute a la banca per a evitar el col-lapse financer.
La població espanyola és de 46.063.511 habitants segons dades de 2008.

Fem el càlcul
30.000.000.000 d´euros entre 46.063.511 habitants surt a 652,18 milions d´euros per cada espanyol, o sigui 108.261 milions de les antigues pessetes per habitant. Si fem una mitja de 4 persones per familia, corresponen 2.500,72 milions d´euros per familia,
415 119,52 milions de ptes. Per familia

AMB AIXÓ SI QUE PAGARIEM HIPOTEQUES.

AQUESTA ÉS LA CRISI!

Els polítics, govern i oposició es riuen de nosaltres, i nosaltres... “pringant”

SERÀ PER CALÉS?

n

Ella.
El dissabte per la nit el vaig trovar “raro”. Habiem quedat en un bar per a prendre una copa. Vaig estar tota la tarda a “Vila” de botigues amb una amiga i vaig pensar que era culpa meva perqué vaig arribar tard a la cita, pero ell no va fer cap comentari.

La conversa no era gaire animada, li vaig propossar d´anar a un altra lloc per a poder parlar més tranquilament. Anàrem a un restaurant i ell seguia amb un comportament estrany, estaba com ausent i vaig tornar a pensar que seria per culpa meva. Li vaig preguntar i digué que no era per la meva culpa, pero no i quedat gaire convençuda.

De camí a casa, en el cotxe, li comento que l´estimo molt i ell es limita a passar-me el dors de la ma per la galta sense dir res. No se com explicar la seva actitut, perqué no digué que ell també m´estimaba?, no va dir res i jo estaba molt preocupada..

Arribàrem a casa i en aquest moment vaig pensar que voldria deixar-me, per aixó intento fer-lo parlar, pero conecta la tele i es posa a mirar-la amb aire distant, com si volgues fer-me veure que tot habia acabat entre nosaltres, m´hen vaig al llit. Més o menys deu minuts més tard, ell també be i per a sorpresa meva correspon a les meves caricies i fem l´amor, pero seguéix amb un aire distret.

Volia afrontar la situació, parlar amb ell, pero es va quedar dormit. Començo a plorar i plorar fins quedar-me endormiscada. Ja no sé que fer, de segur que els seus pensaments i son amb una altre.

Ell.
El c.f.Olesa ha perdut. Al menys i fet un polvet.

n

CONSULTA:
Fa un temps vaig cambiar de la versió AUTÓCRATA 1.0 a la versió PLURALITAT 1.0, i observat .que el programa pasat un temps començà amb uns procesos inesperats i subrutines, que després van anar a més, descarregant-se un programa ocult denominat TRIPARTITOLESÀ 1.0 que ocupa moltisim disc dur, utilitza recursos importants i ademés enlenteig de forma alarmant el sistema operatiu.

El "LEAME TXT" explicatiu del programa no te cap explicació sobre aquest fenómen.

D´altra banda TRIPARTITOLESÀ 1.0 s´auto instal-la com a resident en la memoria Ram i es llença durant l´inici de qualsevol aplicació, monitoritzant totes les activitats del sistema. Aplicacions com: TREBALLPEROLESA 5.0 no funciona i es penja cada vegada que intenta executar-lo.

De tant en tant es llença un programa ocult (crec que és un Troyà) denominat ESPANTÀPSC 1.0 que aparéix tancant els ports de conexió i aconsegueix penjar el sistema, o que TRIPARTITOLESÀ 1.0 es comporti de forma totalment impredecible, per exemple, deixant d´atendre qualsevol comandament que introdueixo.

Tampoc i aconseguit desinstal-lar aquest resident. Aparentment no aconsegueixo mantenir a PLURALITAT 1-0 minimitzat, al correr alguna de les meves aplicacions favorites.

Estic pensant tornar al programa anterior AUTÓCRATA 7.0 peró no funcionen cap dels desinstal-ladors provats.

Podrien ajudarme?


RESPOSTA:
Estimat usuari, aquest és un motiu de queixa molt comú entre els usuaris, es deu, en la majoria dels casos a un error bàsic de concepte.

Molta gent vol passar de qualsevol versió de AUTÓCRATA 1.0 a PLURALITAT 1.0 amb la idea de que és un programa de Utilitats.

TRIPARTITOLESÀ 1.0 és un Sistema Operatiu Complet, dissenyat per a controlar tot el sistema.

De moment és molt poc probable que pugui desinstal-lar TRIPARTITOLESÀ 1.0 i tornar a qualsevol versió de PLURALITAT 1.0. Arxius ocults en el seu sistema farian que PLURALITAT 1.0 emulesin a TRIPARTITOLESÀ 1.0 sense aconseguir res. És gairebé imposible desinstal-lar, eliminar o purgar els arxius del programa un cop instal-lats.

És imposible tornar a PLURALITAT 1.0 perqué TRIPARTITOLESÀ 1.0 s´autoinstal-la, alhora també ho fan les aplicacions PENSANTNOMÉSENDINERS 5.6 i BUTXAQUESPLENES 3.0 .

El mateix pasa amb ESPANTÀPSC 1.0 que és una aplicació oculta que s´instal-la en la Ram alhora que TRIPARTIT 1.0 funciona.

És preferible optar per sistemes basats en altres plataformes totalment diferents com NOMÉSOLESA 6.3 pero li recomano que mantingui TRIPARTITOLESÀ 1.0 i controli la situació el millor posible. Aquest és un programa molt sensible als comandaments i funciona en "Modo protegido contra fallos". Aixó significa que vosté asumirà la responsabilitat per qualsevol problema que es produeixi independentment de la causa, perqué el programa sempre considerarà que qualsevol fallada en el sistema es deu a un mal ús per part del usuari.

Un dels millors recursos és la utilització del subprograma LLÀSTIMA DE VOTS.EXE o MILLORARELVOT 1.5 quan es produexi un problema o el sistema es pengi.

Consideri la posibilitat d´instal-lar un software adicional per a millorar el rendiment de TRIPARTITOLESÀ 1.0. Son recomanables
FER-HOMOLTBE 5.0, MILLORANT 2.3, TOTPEROLESA 3.2, aquests programes solen funcionar molt be com a residents.

ADVERTENCIA:
No instal-li ÉTICA 1.0. Aquest programa no funciona amb TRIPARTITOLESÀ 1.0 i molt probablement ocasioni danys irreversibles al Sistema Operatiu.

El Servei Técnic

n

...i vaig preguntar-me, visquen a la comarca del cava perqué no parles d´ell?
...i vaig possar-me mans a l´obra.

El primer que vaig fer?, anar a veure a la familia de can Tutusaus elaboradors de vins i cava, per cert, us tinc de dir que aquesta “historia” es desenvolupa a Olesa de Bonesvalls, poble de la comarca de l´Alt Penedès, poble petit, poble amb el seus atractius, potser el més emblemàtic és el recinte medieval del barri anomenat de l´Hospital el qual reb aquest nom en al-lussió al recinte esmentat, construit pels comtes de Cervelló i que donaba hospitalitat a tots els caminants que feien trajecte pel camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès, poble envoltat de natura, poble de cel encara net, poble de senglars, poble d´avencs de margalló de vinya de..., quina sort que tenim!, que no el coneixeu?, doncs que espereu a venir.
per a ampliar les imatges para ampliar las imágenes

...y me pregunté, viviendo en la comarca del cava porqué no hablas de él?
...y me puse manos a la obra.

Lo primero que hice?, ir a ver a la familia de can Tutusaus elaboradores de vino y cava, por cierto, os tengo que decir que esta “historia” se desarrolla en Olesa de Bonesvalls, pueblo de la comarca del Alt Penedès, pueblo pequeño, pueblo con sus atractivos, puede que el más emblemático sea el recinto medieval del barrio del Hospital el cual recibe este nombre en alusión a este recinto construido por los condes de Cervelló y que daba hospitalidad a todos los caminantes que hacian el trayecto por el camino de Barcelona a Vilafranca del Penedès, pueblo rodeado de naturaleza, pueblo de cielo todabía limpio, pueblo de jabalís, pueblo de simas de palmito de viñas de..., que suerte tenemos!, que no lo conoceis?, pues que esperais a venir.








Com deiem, vaig anar a veure al Raimón, l´enóleg de les caves i fill d´en Joan, únic elaborador i comercialitzador de vi i cava del poble, per a parlar de la idea i per demanar la seva col-laboració, no i tingut cap problema perqué m´assessoresin ni per fer les fotografies que il-lustren aquesta, com dic anteriorment, “historia”.

Bé, doncs creia que aixó seria més dificil, el que estic escribint està sortin am molta fluïdesa, una altra cosa serà que desperti el vostre interés, desitjo que així sigui, continuem.

Per a començar farem un petit recordatori als origens d´aquesta cava situada a la casa pairal de can Tutusaus que es remunta a l´any 1349 .
L´oncle d´en Joan començà l´elaboració de vi veient que les bodegues que tenia a la seva casa disposaben dels requeriments que demana aquesta elaboració, espai i temperatura, l´oncle elaborà el vi majorment per a consum propi, posteriorment i degut als excedents, la venda a dojo. No és peró, fins l´any 1986 que es decideix donar un nou impuls al celler i comencen l´elaboració limitada de cava els qui avui m´assessoren, en Joan Badell i el seu fill Raimón amb la col-laboració d´en Ferràn, també enóleg.


Como deciamos, fui a ver a Joan, único elaborador y comercializador de vino y cava del pueblo para hablarle de la idea y para pedirle su colaboración, no ha habido problema alguno para que me asesoren tanto él como su hijo el enólogo Raimón, ni para hacer las fotografías que ilustran esta, como digo anteriormente, “historia”

Bien, creia que esto me seria más dificil, lo que estoy escribiendo sale con mucha fluidez, otra cosa será que despierte vuestro interés, deseo que así sea, continuemos.

Para empezar haré un pequeño recordatorio a los orígenes de esta cava situada a la casa de Can Tutusaus que se remonta al año 1349.
El tio de Joan fue quien comenzó la elaboración de vino viendo que las bodegas de la casa disponian de los requerimientos que necesita esta elaboración, espacio y temperatura, elaboró el vino preferentemente para el consumo propio, luego se produjo, devido a los excedentes, la venta a granel. No es hasta el año 1986 que se decide dar un nuevo impulso a las bodegas y comienzan la producción de manera limitada quienes hoy me asesoran, Joan Badell y su hijo Raimón con la colaboración de Ferràn, tambien enólogo.




L´accidentada orografia entre el massís d´Ordal i el massís del Garraf, indrets on es situa Olesa de Bonesvalls a una altitud de 360 m. sobre el nivell del mar fa que el cultiu de la vinya sigui en parcel.les petites de sòls argilo-calcàris, en general són sòls pobres en materia orgànica, amb continguts variables d´argila sobre un llit de pedra calcària que dona una textura permeable però amb bona capacitat de retenció d´humitat, produint rendiments pobres però d´alta concentració.

La accidentada orografía entre el mazizo de Ordal y el de Garraf, lugares entre los que se situa Olesa de Bonesvalls a una altitud de 360m. sobre el nivel del mar hacen que el cultivo de la viña sea en parcelas pequeñas de suelos arcilo-calcáreos, en general son suelos pobres en materia orgánica, con contenidos variables de arcilla sobre un lecho de piedra calcárea que da una textura permeable pero con buena capacidad de retención de la humedad, produciendo rendimientos pobres pero de alta concentración


Després de la darrera varema, finals de setembre a octubre, el cep assoleig un profund periode d´aletargament el qual s´aprofita per a podar les vergues i escardar la terra tot esperant que comenci a brotonar, aixo es produeix cap el mesos de març-abril depenent de la climatología del moment.

Después de la última vendimia, finales de septiembre a octubre, la cepa inicia un profundo periodo de letargo el cual se aprovecha para podar las vergas y remover la tierra y a esperar que empiece el desborre, esto se produce en los meses de marzo-abril dependiendo de la climatología del momento.

Quan aixó succeeix cal tenir molta cura doncs és llavors que el cep està molt desprotegit, millor dit, els brots que li van despuntant i cal protegir-los dels foncs que també desperten del letarg hivernal i si es desenbolupen poden crear greus problemes, el mildiu per exemple, per aixó és molt convenient fumigar la vinya amb els productes més adients per a el cep i pel medi ambient.

Cuando esto sucede hay que tener mucho cuidado pues és entonces que la cepa esta muy desprotegida, mejor dicho, los brotes que le van despuntando, y es necesario protegerlos de los hongos que tambien despiertan del letargo hivernal y si se desarrollan pueden crear graves problemas, el mildiu por ejemplo, por ello es muy conveniente fumigar la viña con los productos más apropiados tanto para la cepa como para el medio ambiente


La varema comença a finals d´agost, época de grans calors en les zones mediterrànies, la qual cosa obliga a corregir la temperatura de fermentació. La de mitjans d´octubre, amb l´arribada dels primers freds és, per tant, la més eficaç respecte al control de temperatura.

La vendimia empieza a finales de agosto, época de grades calores en las zonas mediterráneas, lo que obliga a corregir la temperatura de fermentación. La de mediados de octubre, con la llegada de los primeros frios es, por tanto, la más eficaz respecto al control de temperatura.

Una vegada obtingut el vi de base de les distintes varietats de raim, s´inicia el procés de la segona fermentació en botella, seguidament es describeix:
Omplenat de la botella amb vi base i llevats vínics, sacarossa o most de raïm concentrat. Els llevats consumeixen el sucre i provoquen la segona fermentació del vi base.

Una vez obtenido el vino base de las dintintas variedades de uva, se inicia el proceso de la segunda fermentación, se describe a continuación:
Llenado de la botella con vino base y levaduras vínicas, sacarosa o mosto de uva concentrado. Las levaduras consumen el azúcar y provocan la segunda fermentación del vino base.

Trasllat a les caves, les botelles es posen en posició horitzontal un mínim de 9 mesos.
El sediment dels llevats es trasllada al coll de l´ampolla.
Degollament, es destapa la botella eliminant el sediment del coll amb la mínima perdua de vi escumós.

Traslado a las cavas, las botellas se situan en posición horizontal un mínimo de 9 meses..
El sedimento de levaduras se traslada al cuello de la botella.
Deguelle, se destapa la botella eliminando el sedimento del cuello con la mínima pérdida de vino espumoso.

Taponament, es restableix el volum inicial adicionant-hi licor d´expedició(1) i es tapona amb el suro definitiu i morrió

Encorchado, se restablece el volumen inicial pudiendo adicionar licor de expedición(1), se tapona con el corcho definitivo y se le pone el bozal

Tot seguit es coloca la càpsula, etiqueta, contraetiqueta i precinte de control s´embala i... llestos per al seu consum.

Seguidamente se le coloca la cápsula, etiqueta, contraetiqueta y precinto de control se embala y... listos para su consumo.

(1) Most o vi dolç. Si no s´adiciona licor, el cava serà Brut Nature; en altres casos i segons la quantitat de sucres residuals, serà Extra Brut, Brut, Sec, Semisec o Dolç

1)Mosto o vino dulce. Si no se adiciona licor, el cava será Brut Nature; en otros casos y según la cantidad de azúcares residuales, será Extra Brut, Brut, Seco, Semiseco o Dulce.






I aquí s´acaba, com ja s´ha dit, la “historia”. Aquest ha estat el breu recorregut per la elaboració del cava, des d´aquí agrair les facilitats rebudes de la familia d´en Joan Badell i a ell mateix.

Y aquí acaba, como ya se a dicho , la “historia”. Este ha sido el breve recorrido por la elaboración del cava, desde aquí, agradecer las facilidades recibidas de la familia de Joan Badell y a él mismo.