viernes, 6 de marzo de 2009

n


Ella.
El dissabte per la nit el vaig trovar “raro”. Habiem quedat en un bar per a prendre una copa. Vaig estar tota la tarda a “Vila” de botigues amb una amiga i vaig pensar que era culpa meva perqué vaig arribar tard a la cita, pero ell no va fer cap comentari.

La conversa no era gaire animada, li vaig propossar d´anar a un altra lloc per a poder parlar més tranquilament. Anàrem a un restaurant i ell seguia amb un comportament estrany, estaba com ausent i vaig tornar a pensar que seria per culpa meva. Li vaig preguntar i digué que no era per la meva culpa, pero no i quedat gaire convençuda.

De camí a casa, en el cotxe, li comento que l´estimo molt i ell es limita a passar-me el dors de la ma per la galta sense dir res. No se com explicar la seva actitut, perqué no digué que ell també m´estimaba?, no va dir res i jo estaba molt preocupada..

Arribàrem a casa i en aquest moment vaig pensar que voldria deixar-me, per aixó intento fer-lo parlar, pero conecta la tele i es posa a mirar-la amb aire distant, com si volgues fer-me veure que tot habia acabat entre nosaltres, m´hen vaig al llit. Més o menys deu minuts més tard, ell també be i per a sorpresa meva correspon a les meves caricies i fem l´amor, pero seguéix amb un aire distret.

Volia afrontar la situació, parlar amb ell, pero es va quedar dormit. Començo a plorar i plorar fins quedar-me endormiscada. Ja no sé que fer, de segur que els seus pensaments i son amb una altre.

Ell.

El c.f.Olesa ha perdut. Al menys i fet un polvet.

No hay comentarios: