lunes, 11 de mayo de 2009

ASTRES I... POLÍTICS?

Els astres, en el seu moviment, responen sense saber-ho a una normativa gravitatoria que regula els seus itineraris, es va completar aquest descubriment amb la explicació del factor temps, l´espai corb i la velocitat relativa.

Hauriem d´aprendre a observar els astres, no per ells mateixos, sinó en relació amb els que es troven al seu voltan, forman part d´un sistema, com els polítics.

Igual que els astres son capaços de desplaçarse segons la seva autonomía, encara que a diferencia d´ells, sempre inmutables i indiferents a l´observador, hi ha polítics que volen disimular la seva interdependéncia sistémica amb mil carantoines dirigides a convencer al personal de la seva original, exclusiva, inigualable i mai influenciada ni desviada trayectoria i fent els imposibles perqué el memorial de greuges que s´allarga dia a dia, s´aturi.

El got es va omplint peró a mesura que s´omple s´allunya aquella metáfora de la gota que el fa vessar, convindria cambiarla per la del pou sense fons esperant que, allà baix, s´acumuli tot el pos i no surin mai més tots els despropósits viscuts.

La imatge d´Olesa que com a col-lectiu, “a cada bugada perd un llençol” només és certa si afexim que Olesa continua sent una fàbrica de llençols.


ASTROS Y... POLÍTICOS?
Los astros, en su movimiento, responden sin saberlo a una normativa gravitatória que regula sus itinerarios, este descubrimiento se completó con la explicación del factor tiempo, el espacio curvo y la velocidad relativa.

Tendríamos que aprender a observar los astros, no por ellos mismos, sinó en relación a los que se encuentran a su alrededor, formando parte de un sistema, como los políticos.

Igual que los astros son capaces de desplazarse según su autonomía, aunque a diferencia de ellos, siempre inmutables y indiferentes al observador, quienes se dedican a hacer política quieren disimular su interdependencia sistémica con mil carantoñas dirigidas a convencer al personal de su original, exclusiva, inigualable y jamás influenciada ni desviada trayectoria y haciendo los imposibles para que el memorial de agravios que se alarga dia a dia se detenga.

El vaso se va llenando pero a medida que se llena se aleja aquella metáfora de la gota que lo hace rebosar, convendría cambiarla por la del pozo sin fondo esperando que, allá abajo, se acumule todo el poso de los despropósitos vividos.

La imagen de Olesa que como colectivo “en cada lavado pierde una sábana” sólo es cierta si añadimos que Olesa continua siendo una fábrica de sábanas.