Fa uns dies regirant uns papers vaig trobar aquest escrit que, com instancia mai va passar pel registre de l´ajuntament i esposaba algunes de les meves preferéncies en aquell moment en contraposició, algunes d´elles, a les, diguem, maneres de la casa gran, el 3 de vuit, ja fa uns anys, m´ho va publicar i avui rellegint-ho em sembla encara vigent.
A QUI CORRESPONGUI
Servidor en Francesc Montorio
Casat, major d´edat, veï d´Olesa de Bonesvalls i natural de Barcelona segons obra al registre civil, amb tota la força de que disposa
EXPOSA:
Que prefereixo,
-la rao a la força
-el poble a la ciutat
-els camins a les fronteres
-el guaita al vigía
-les finestres a les finestretes
-un sabi per coneixer
que als boixos coneguts
-el gos al collar
-una breva a la “verborrea”
-un bon “quiqui” a tanta despesa en focs d´artifici
-l´entesa a l´encesa
-les pedres al ciment
-la realitat a la promesa electoral
-al Séneca amb sabiesa que al Sófocles amb miopia
-una xerrada al “mutis i a la gàbia”
-treballar que apuntar-me el “tanto”
-el vi de misa a la injusticia
-les puntes al coixí a uns gegants adormits
-la paraula mesurada als cops per sota de la taula
-un Ressó que no es faci ressó només
d´alló que al Ressó l´interesa
-la humilitat a la prepotencia
-la informació al proselitisme....
Per aixó i més, sense crear precedent
respectuosament
SUPLICA:
Prenguin mesures i cridar al ordre als graponers que ho deixen tot perdut en nom del personal.
Pero ho tenen de fer amb urgencia per a que no siguin necesaris més herois per agençar el local.
I si no estés a la mà de qui correspongui posar vedat a tantes malifetes, els ha de trametre copiar mil vegades
“AIXÓ NO ES FA”
Gràcia que espera mereixer del seu recte capteniment
i a qui Deu guardi molts anys.
