skip to main |
skip to sidebar
En Olesa de Bonesvalls
El dia de Nadal, de tots és conegut, va morir el Dr. Navalón metge del nostre municipi, el vaig conèixer al poc temps de la seva arribada a Olesa, ens vam entrar bé, per aquest motiu quan em vaig assabentar del seu trasllat vaig parlar d'això amb ell i de possibles accions a realitzar en estaments superiors perquè pogués continuar amb el seu treball a Olesa, aquest era el seu desig i el de la majoria, per no dir la totalitat, del poble.
Com a continuació de la iniciativa de Nuria Vilaró amb la recollida de signatures demanant la continuïtat del Dr. Navalón al nostre CAP, juntament amb una veïna del poble, l´Assumpció de cal Ràfols i ell mateix ens traslladem a Vilanova abans de les festes nadalenques, com ja vaig dir anteriorment, per parlar amb el seu cap de Vilafranca i els superiors d´aquest, també teníem previstes trobades amb responsables del Departament de Sanitat i el de Recursos Humans de la Generalitat de Catalunya.
Continuem llegint comunicats de l'Ajuntament, el primer que va fer arrel d´aquest afer del Dr. va donar la sensació de ser una sortida al pas dels moviments que vam fer uns veïns, sembla ser que el nostre Ajuntament per donar notícies ha de llegir notícies, a això a poc a poc ens va acostumant, recordeu el tema del toc nocturn de la campana de la parròquia?. Ara ens diuen que tindrem Dr. fins a la primavera gràcies a les reclamacions fetes i no serà fins llavors que tinguem el Dr. titular, sembla ser que hi ha la necessitat d´apuntar-se “tantos” o de demostrar que s'ha fet i s'està fent alguna cosa sobre aquest tema, norma del Dep. De Sanitat, quan es produeix la baixa d´un facultatiu per la raó que sigui, aquesta és coberta provisionalment per un altre fins l´arribada del nou titular assignat per Sanitat. Això mateix ens van dir en la reunió mantinguda a Vilanova, parlant amb el Dr. Navalón em va dir que això ja estava decidit des de bastantes setmanes enrere als esdeveniments sobrevinguts.
Sempre sota el meu punt de vista, el nostre benvolgut Ajuntament continua sumant despropòsits, han estat incapaços d'editar una esquela de reconeixement cap al nostre Dr. Navalón, ni tan sols una missa en la seva memòria i va ser en la que li va dedicar el poble que vaig trobar a faltar a molts “polítics” del nostre Consistori començant pel titular de Sanitat, seguint per..., millor dir qui hi havia i acabaré abans, doncs només l´alcalde, tot plegat, decebedor.
Seria tot un detall, a més merescut, que el CAP d´Olesa portés el nom del Dr. Navalón en reconeixement a la tasca portada a terme al nostre poble pel Dr., l´estimació d´aquest i la dedicació tant humana demostrada als pacients, des d´aquestes línies torno a proposar i a apel•lar a la sensibilitat del nostre Consistori perquè així sigui, malgrat tot i veient com s´ha gestionat aquest trist afer, tinc els meus dubtes.
Els "polítics" i els bolquers s'han de canviar pels mateixos motius.
Estar subjectes al judici públic no sempre agrada.
He escoltat els polítics, no em diuen res de nou. Tot el que fan és justificar la seva manca d´idees i tapar els seus errors, per aquest camí no es va enlloc. Si no hi posem fre, seguiran passant-s´ho bé i escridassant-se en aquest gran teatre de titelles que és la política actual.
Continuem necesitan una reconciliació política a Olesa i que aquesta respongui a un gest de sinceritat. Ho necessitem tots en una mesura o una altra, perqué Olesa continua sent, després dels anys, un projecte, no tenim de continuar passant pàgina, tenim de començar a obrir portes. Obrir portes a una nova filosofía, una nova manera de fer més propera la Casa de la Vila a la ciutadania, de crear una esperança de futur, de desenvolupar una sensibilitat capaç d´avançar amb les persones...
La “clase política” olesana ha d´assimilar les queixes com a punt de partida per a solucionar els problemes que aquestes comporten i no com alló que aborreix i que per aquesta raó no s´els fa cas.
S´ha d´alçar la veu i treure´ls els colors, manipulen descaradament i redueixen els problemes a la barroera “berborrea” del maniqueisme la qual cosa, d´altra banda, és un autèntic senyal de la seva identitat.
Ens passa com al camaleó que, davant aquestes circumstàncies adverses, no sap de quin color posar-se. Encara que, de moment ens reconeixem vermells d´indignació, fins i tot de ràbia i impotència.
Evidentment, arel d´aquesta reflexió es podrien començar molts debats, pero per acabar posant un toc d´esperança? transcric les paraules d´un mestre tibetà quan li van preguntar com habia escapat de l´invasió xinesa per les neus de l´Himalaya, amb escasa preparació i provisions, sense saber quina ruta agafar ni el resultat de la seva fugida. La resposta fou breu “vaig posar un peu darrera l´altre”...
Malgrat els anys que portem caminant, encara ens queden molts pasos per donar
-Mai falta algú que sobra-
Plataforma “ Volem sentir les campanes”
Comunicat
Els components d´aquesta plataforma volem fer constar la nostra congratulació per haber-se solucionat el toc de les campanades de l´església parroquial d´Olesa de Bonesvalls.
Des d´aquestes línies volem donar les gràcies a tota la ciutadania que ens ha recolzat durant aquests mesos.
També ens congratulem pel fet que durant tot aquest temps hem estat capaços de frenar manifestacions en forma de cassolades i pancartes amb tot el seny i responsabilitat.
El nostre tarannà sempre ha estat el diàleg, contundent si es vol, pero diàleg al cap i a la fi.
Felicitem a tots els que mai han perdut l´esperança de que la campana tornaria a donar les hores nocturnes i desitgem que, aquesta pell tan fina que sembla alguns tenen, derivi i doni un tom cap a la transigéncia, convençuts que, la integració és un valor molt important per a la convivéncia.
La plataforma "Volem sentir les campanes" amb el present comunicat queda disolta.
Salut i... visca Olesa
Diumenge 20-5-2012, 13 hores
La fina pluja cau sobre Olesa darrere la vidriera del centre cívic, tritlleja sobre els cotxes i s'escorre per les seves finestretes.
El menjador que ens acull, sala polivalent, està bastant buit, en uns altres temps ho veig sorollós i abarrotat de gent que va i ve buscant la seva ubicació. La llum invaeix avui un oceà d'espai bastant lliure de cadires i taules...
...i amb un silenci gairebé sepulcral durant la major part del menjar, immers en el seu propi univers, cadascú tritura el seus aliments sense percebre si més no als altres.
Dinar Homenatge a la Gent Gran, Olesa de Bonesvalls.
