08795

ZAPARAJ
I LES ELECCIONS BASQUES

VOLIA FER-HO PÚBLIC
Hom sempre ha mantingut que els pactes entre formacions polítiques per assolir les majories, tot i la seva legalitat, particularment hem semblen una “ilegalitat” vers el guanyador d´unes eleccions, si més no, un menysteniment per un sector dels votants que, majoritariament han fet guanyador a un grup polític, darrerament aquesta situació la viuen els bascos.

Poden sorgir veus que diguin, aixó és sumar, sí 1+1 sempre son 2, pero resulta que aquests 2 son els grups més antagonistes que avui trovem dins del marc polític espanyol, en que estaràn d´acord? potser en que son els més nacionalistes... espanyols clar; espanyolisme que pot generar un gran malestar a aquesta autonomía, no oblidem l´arrelat sentiment patriótic d´aquest país.

1+1 continuen sent 2, dos que s´enfoten del personal i com de costum fan política mirant-se el melic, defensan, per davant de tot i per aquest ordre, els interesos propis i els del partit, no els de la ciutadania, i potser que fins i tot creguin ser grans estadistes, llàstima perqué sense adonarse van crean escola; ho hem vist tantes vegades i arreu, a Olesa molt d´aprop.

I com no hi ha dos sense tres, fem la última suma, 1+1 son 2, dos els que diuen que el País Basc té la necesitat d´un canvi polític. Els bascos a les urnes han manifestat majoritariament tot el contrari.

Amb gran desencís per aquesta manera de fer política legal, faig meves aquelles paraules, (amb la llicéncia de cambiar España,és el que es va dir, per Política) que a pregunta del periodista, Rubianes respongué:
“...Que se metan la política por el culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgados del campanario” o la coneguda d´en Labordeta "a la mierda". Perdoneu

DESXIFREU AQUEST JEROGLÍFIC



...encara no, us dono una pista.
Podriam dir que és la música d´una "saeta".

Sí home sí, entoneu el nom dels dibuixos amb la tonada "saetera", així:

Piiiiipa, piiiiipa parapiiiiipa, pan, pan, pan parapan, porrrón, pan, porrrón, pan...

OK?

Un amic meu té un amic que li ha comentat al meu amic el que el meu amic me digué a mi i jo us explico a vosaltres, val?.

Doncs resulta que aquest amic del meu amic es trovaba al llit amb la seva muller als voltans de mitja nit, ella, fullejant una revista del cor i ell mig endormiscat, de sobte sona el telèfon de sobre la tauleta de nit i ella l´agafa; digui?... no, no, no. S´ha confós..., no, per aixó te de trucar a la comandància de marina..., aixó, a la comandància de marina..., no el nº no li puc dir, no el sé, peró a la guía vindrà..., res home, res, que no és molestia... adeu, adeu, bona nit. Penja i ell li pregunta: Qui era?. Res, un que preguntaba que si habien “moros” a la costa.


No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progresos.

La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche. Es en la crisis donde nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar “superado”. Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.

La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafios, sin desafios la vida es una rutina, una lenta agonia. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora: la tragedia de no querer luchar por superarla.

Albert Einstein